La pregunta que plantegen les properes eleccions és quina capacitat tenim els electors per suportar aquest tedi oceànic. Ja hem escoltat els arguments i hem vist les cares, hem sentit els mítings i hem olorat el paper setinat dels fulletons electorals. Ja sabem que els trens aniran malament i que les escoles i instituts s’aguantaran en precari, igual que els hospitals, sobre les espatlles d’uns quants professionals gairebé heroics. Ja donem per descomptat que la degradació dels nuclis urbans seguirà el seu curs indeturable, que el preu dels immobles pujarà i que el proper govern tornarà a culpabilitzar-nos de la sequera, de les guerres i de la fallida de l’ús social de la llengua catalana.
Si hagués hagut de verbalitzar la meva posició potser m'hagués sortit una cosa semblant.