Diu que de petit em vaig perdre en uns grans magatzems. Érem a Barcelona, que és on hi havia aleshores els grans magatzems. Ma mare, angoixada, va sortir al carrer mirant a banda i banda. Després va tornar a entrar i algú li va fer un crit: m’havien trobat. Es veu, jo no me’n recordo, que m’estava contemplant en un mirall. Des de llavors, a casa tinc fama de presumit.
Per molts anys.
Per molts anys d'anar i tornar!