He traduït un article de John Richard Boyd (1927-1997), crec que per primera vegada un text seu es podrà llegir en català. És un article no gaire llarg, una mica enrevessat, però que si hom pren la paciència de llegir-se’l amb cura –i obviant que jo no sóc traductor i que el Google Translator ha fet el gruix de la feina— és possible que li serveixi per a millorar en la presa de decisions. Boyd va ser aviador, un pilot de llegenda, i després es va convertir en instructor a l’anomenada Top Gun, l’acadèmia de pilots d’elit de l’aviació estatunidenca. A més de la seva passió per a la transmissió del coneixement, també tenia una curiositat voraç: sempre estava pensant com millorar les capacitats dels avions de combat americans, de l’estratègia de l’exèrcit americà i, en resum, de la supervivència del seu país. Va contribuir a dissenyar dos models de caces i més tard va capgirar la manera com es pensava la doctrina militar dels Estats Units. Tot això, amb una actitud poc convencional, desafiant la jerarquia i posant-se de cul una part de l’Estat Major. Diuen que era un torracollons que et trucava a les dues de la matinada per comentar-te qualsevol detall, fent-te servir d’sparring per refinar les seves idees. A la cultura americana, aquest tipus de personatge s’anomena maverick, el mateix nom que feia servir
Destrucció i Creació
Destrucció i Creació
Destrucció i Creació
He traduït un article de John Richard Boyd (1927-1997), crec que per primera vegada un text seu es podrà llegir en català. És un article no gaire llarg, una mica enrevessat, però que si hom pren la paciència de llegir-se’l amb cura –i obviant que jo no sóc traductor i que el Google Translator ha fet el gruix de la feina— és possible que li serveixi per a millorar en la presa de decisions. Boyd va ser aviador, un pilot de llegenda, i després es va convertir en instructor a l’anomenada Top Gun, l’acadèmia de pilots d’elit de l’aviació estatunidenca. A més de la seva passió per a la transmissió del coneixement, també tenia una curiositat voraç: sempre estava pensant com millorar les capacitats dels avions de combat americans, de l’estratègia de l’exèrcit americà i, en resum, de la supervivència del seu país. Va contribuir a dissenyar dos models de caces i més tard va capgirar la manera com es pensava la doctrina militar dels Estats Units. Tot això, amb una actitud poc convencional, desafiant la jerarquia i posant-se de cul una part de l’Estat Major. Diuen que era un torracollons que et trucava a les dues de la matinada per comentar-te qualsevol detall, fent-te servir d’sparring per refinar les seves idees. A la cultura americana, aquest tipus de personatge s’anomena maverick, el mateix nom que feia servir