Munició (XII)
Benvolguts subscriptors,
De tots és sabut que Sant Jordi és el pitjor dia de l’any per comprar un llibre: les multituds prostrades davant de les parades, els carrers saturats d’una lleu i dolça olor de roses o de la fragància excessiva que alguns venedors ambulants hi ruixen damunt dels pètals. Si el cel és clar, tot convida més a deixar-se portar que a passar pel viacrucis de fer-se lloc a empentes per trobar la història de la pastora més vella de Catalunya. Dit això, ferm partidari del comerç i de la indústria editorial, us deixo unes poques recomanacions per si sortiu a l’hora bona del migdia o a les puntes del dia, quan els paradistes buiden o recullen les caixes entre la indiferència dels badocs.
L’al·lucinògen de Dalí - Max Pérez
La relació intel·lectual entre Francesc Pujols i Salvador Dalí, mestre i deixeble, és un dels misteris més desconeguts del panorama artístic internacional i en Max Pérez és l’home que ha decidit posar-hi remei. Fruit d’un treball d’anys sobre l’obra de Pujols (del qual, conjuntament amb Alba Padròs, n’hem fet una sèrie de quatre capítols a La Milícia), el llibre de Pérez analitza el pensament de Dalí a la llum de la filosofia de Pujols. Unes connexions i correspondències explicades per primera vegada en un relat coherent, ineludible per qualsevol que pretengui saber d’on surt realment el surrealisme català.
Nou Estol - Pol Molas
Com haurien de ser les forces navals d’una Catalunya independent? En Pol Molas ha escrit un llibre de gruix per respondre-ho, atenent fins al més petit detall: els models on s’emmiralla, els fonaments teòrics, els diners que costarà, l’organització humana que l’ha de conformar... Aquí pots escoltar la conversa que vam tenir en Molas arran de la publicació del llibre, una obra inèdita a les lletres catalanes, tant per la seva profunditat com pel marc mental des del qual l’ha escrita.
La fi de l’alternativa xinesa - Miquel Vila
Fa pocs dies que vaig publicar la conversa que vam tenir amb en Miquel arran del seu primer llibre sobre la història i l’actualitat de la Xina, que li serveixen per copsar els mecanismes del funcionament del món. En Vila, ara a Nova York, té una mirada pròpia sobre aquests mecanismes i en el seu debut desenvolupa la tesi de les potències esgotades, segons el qual ens encaminem cap a un escenari on guanyarà l’últim que aguanti dret. L’entrada de la Xina a la modernitat i els seus reptes actuals, que comencen a assemblar-se molt al de les societats occidentals, estan perfectament descrits amb la intel·ligència i la curiositat que ja són marca de la casa.
Un rastre de violència - Mark O’Connell
L’assassinat de dues persones a la Irlanda dels anys vuitanta va sacsejar la seva societat, no tant perquè els delictes de sang hi fossin estranys sinó perquè l’autor, segons es va saber al cap d’unes setmanes, era un aristòcrata anomenat Malcolm Macarthur, de maneres exquisites i comportament exemplar. L’autor, al cap de quaranta anys, estableix una relació estreta amb l’assassí —ja en llibertat—, i reconstrueix una història a la qual no acabem d’arribar mai al fons. El propi procés de reconstrucció i els dubtes que li genera a O’Connell acaben formant part del seu escrit, un true crime sense pretensions que, tot i així, et deixa amb el cap fet un garbuix gràcies a la potència de les imatges i a la personalitat de Macarthur que O’Connell aconsegueix de traslladar-nos amb eficàcia.
El mar no banya Nàpols - Anna Maria Ortese
Un magnífic recull de contes d’una escriptora napolitana que va haver de marxar de la ciutat arran de la rebuda d’aquest llibre entre els seus paisans. Això sol ja indica la força i el coratge que hi ha rere aquest retrat d’una comunitat pobra i desolada, que deixa poc marge a l’esperança —malgrat la bellesa de la seva prosa— en una Nàpols que pateix la ressaca de la Segona Guerra Mundial. L’editorial Cràter ho ha tornat a fer; qualsevol dels seus llibres val la pena. També podria recomanar El viatge del Beagle, el testimoni de Charles Darwin de l’expedició que va donar peu a la seva teoria de la selecció natural, traduït per Oriol Ràfols. O el volum El trentè any, un dels cims narratius d’Ingebor Bachmann. O Pinya de rosa, l’obra magna de Joaquim Ruyra, acabat de sortir del forn. Etcètera. És una editorial jove però el seu catàleg ja és una assegurança de qualitat.
Guerra i Pau - Lev Tolstoi
Per qui prefereixi els clàssics, Edicions de 1984 acaba de treure una nova traducció del títol més conegut de Tolstoi a càrrec de la vilanovina Judit Díaz. Una nova oportunitat pels qui, com jo mateix, mai havíem gosat enfrontar-nos a una d’aquelles obres mestres que surten en tots els manuals de literatura. Aquesta traducció, la primera feta des de la versió russa original, aconsegueix atrapar-te i de seguida et familiaritzes amb el reguitzell de personatges i d’escenaris que conformen un univers per sí mateix. No podria afegir-hi gaire més: s’ha de llegir.