Munició
Benvolguts subscriptors,
A la secció de «Munició» que avui estreno us aniré penjant unes quantes peces informatives i d’entreteniment cada setmana, una petita selecció que espero us serveixi tant pel merescut repòs dels guerrers com per continuar alerta en aquest món de mones.
Últimament espero els divendres per veure el nou capítol de «The Peripheral», la sèrie basada en la novel·la homònima de William Gibson, un dels pioners del ciberpunk —per cert, aquest 2022 es compleixen quaranta anys de l’estrena d’una obra que en marcaria l’estètica i la filosofia, «Blade Runner». De moment van pel capítol sis i la narració manté el clímax, després d’uns primers capítols molt ben resolts i que et deixen amb la boca oberta. En un futur no gaire llunyà, els aparells de realitat virtual estan totalment inserits en la vida diària. La protagonista de la sèrie, Flynne Fisher, és una experta en videojocs a qui ofereixen una feina especial en una d’aquestes realitats immersives. Ella i el seu germà Burton, veterà de l’exèrcit, viuen en algun lloc perdut de l’Amèrica profunda, cosa que contrasta amb la tecnologia que tenen disponible. Això és un dels trets que em fa la sèrie atractiva perquè em recorda aquella combinació d’«Star Wars» on hi ha tecnologia punta i a la vegada hi apareixen bars de mala mort i escenaris polsosos. La trama de «The Peripheral» es va complicant, en seguiré l’evolució atentament.
The Peripheral, a Amazon Prime Video (doblatge i subtítols en català)
En la línia del meu article d’aquesta setmana, Francesc Guallar, un perfil de Twitter que no fa gaire que segueixo, ha penjat un parell de gràfics que situen la magnitud de la tragèdia en la seva justa mesura. Espanya ocupa el darrer lloc entre els països de la UE-27 en creixement del PIB entre 2019 i 2024. També està a la cua en mà d’obra qualificada. No és cap bona notícia.
A la xarxa hi ha hagut força hype, que és una manera pedant de dir que alguna cosa genera molts comentaris, amb una notícia que enunciava una nova directiva en vies d’aprovació de la Policia de San Francisco (o, com diuen els ianquis, el San Francisco Police Department). El titular seria que en l’esborrany d’aquesta directiva es contempla que el SFPD pugui utilitzar robots per a matar sospitosos. Malgrat l’esvalotament, l’era de Robocop encara no ha arribat. Pel que sembla, més que robots humanoides armats, els supervisors del SFPD estan pensant en fer servir dispositius que ja estan actualment en funcionament, com robots de desactivació d’explosius, per exemple, i dotar-los de munició per tal que puguin executar criminals en cas d’extrema necessitat. Igualment, el debat està servit i nombrosos advocats i associacions de drets humans ja clamen al cel per una política que, si s’imposa, obriria la porta a un canvi en la manera d’entendre la seguretat ciutadana.
Llegeix la història, molt completa, aquí (en anglès)
L’editorial Males Herbes ens té acostumats a històries distòpiques, móns fantàstics i tota mena d’elucubracions sortides de les ments més genials i aterradores. Ara publica «El subhastador» de Joan Samson, que és una novel·la amb una estructura més convencional però que va desplegant a poc a poc una angoixa ambiental que a moments m’ha recordat la d’«El resplandor» —tot i que no hi tinguin gaire a veure. Segons expliquen, l’autora va morir abans de veure la seva obra publicada, la única que va escriure. De fet, es va publicar el 1975 i va passar desapercebuda fins que la van reeditar fa uns anys als Estats Units i s’ha redescobert com un clàssic del gènere. Tot i així, jo que no soc gaire aficionat al terror no diria que és ben bé una història de por (de por en fa, això és veritat), sinó un relat sobre el poder cru en una comunitat petita. No diries que a l’Amèrica moderna es puguin produir situacions com aquestes, no les desvetllaré, però a la vegada els mecanismes de dominació que hi prenen part ens resulten molt familiars. Els catalans, especialment, ens hi podem veure molt reflectits.
Per últim, artilleria de llarg abast. Aquests dies he estat rellegint un article de l’estratega John R. Boyd (del qual parlo al final del meu llibre) que es diu «Destruction and creation». Al principi explica que l’instint de supervivència dels individus implica millorar la nostra capacitat per actuar amb independència. O dit d’altra manera, la supervivència en els nostres propis termes. Em sembla que a partir d’ara faré servir això com a definició de llibertat: la capacitat dels individus i dels col·lectius de sobreviure en els seus propis termes. Aquest només és el punt de partida d’un article on Boyd, utilitzant termes de la física com el principi d’indeterminació de Werner Heisenberg o la segona llei de la termodinàmica analitza el procés de destrucció i creació a què sotmetem constantment els nostres conceptes mentals. Sembla complicat, i ho és, però ajuda a comprendre millor la idea de maniobrabilitat en el corpus teòric de Boyd.
Descarrega’t el paper en pdf aquí
Recorda de subscriure’t si vols contribuir a mantenir activa La Milícia