Un quillo no és un delinqüent ni tampoc un ignorant –per bé que les dues circumstàncies puguin adornar la seva personalitat. Un quillo no és un espanyolista universal, com el votant de Ciudadanos. El quillo és una invenció catalana, un producte històric concret que va començar sent una tribu urbana i ha acabat esdevenint un tret permeable a tots els estrats socials. Avui, qui més qui menys, tots tenim alguna cosa de quillo.
El quillo de la meva època també se l’anomenava pelao. La veritat és que la vida del pelao era curta: o bé entrava de ple en el món de la baixa criminalitat, passant haixix i fent de noi dels encàrrecs en una jerarquia més aviat precària en el cim de la qual hi havia un traficant de pastilles amb un malnom com ara Johnny el Gordo; o bé deixava enrere els atracaments en grup i les sortides dominicals a la Zona Hermètica per començar a treballar de manobre i, en plena bombolla immobiliària, contractava una hipoteca amb el pack familiar complet.
Keep reading with a 7-day free trial
Subscribe to La Milícia to keep reading this post and get 7 days of free access to the full post archives.