La bombolla
Més d’una vegada he sentit a parlar de la “bombolla de twitter” per dir que els usuaris d’aquesta xarxa social vivim en un món de fantasia que no té res a veure amb la realitat. La idea és que a les xarxes socials en general, i a twitter en concret com a lloc de transmissió d’idees i d’informació, cadascú escull només la parcel·la del món que l’interessa i deixa fora tota la resta. Allò que volem escoltar, els comptes que seguim, només corroboren la versió dels fets que ja portàvem de casa i per tant les xarxes socials serien un espai còmode, aquell tòpic de la zona de comfort.
Però la bombolla va més enllà de les xarxes socials. L’arrest domiciliari d’aquests darrers mesos no només ens ha tancat dins de casa sinó que ha augmentat el tamany de la bombolla. L’escriptor James Graham Ballard feia servir el concepte d’espai interior (inner space) per a descriure el reialme imaginari en el qual per una banda el món exterior de la realitat, i per altra banda el món interior de la ment, es troben i es fusionen. La bombolla és la membrana que actua de buffer entre el jo i la realitat exterior.
Aquest espai interior, això ja ho va intuir Ballard als anys setanta, és l’últim cavall de batalla, la barrera final que tota mena de forces volen travessar per a conquerir-lo i plantar-hi la bandera. El món físic continua sent també l’objecte de disputes i la lluita per l’opinió pública és una constant històrica; la diferència és que fins ara la tècnica no permetia furgar tan endins de la bombolla. Les campanyes polítiques, per exemple, ja no parlen a la multitud, ni tan sols a col·lectius concrets, adrecen un missatge fet i pensat per penetrar cadascuna de les bombolles individualment.
La bombolla té un significat doble: és un espai íntim que ens protegeix i ens aïlla de l’exterior i alhora és una pell fina permeable a la influència d’aquestes forces que pugnen per entrar-hi. Això explica perquè els algoritmes i les xarxes socials, i els canals de comunicació digital que s’hi superposen i s’hi entronquen, són al mateix temps la via d’entrada a la bombolla d’aquestes forces — grans corporacions, ideologies diverses, burocràcies institucionals, etcètera — i també una manera d’enfortir-ne les seves parets.
Contra la idea general que la societat està trencada en mil bocins, defensar la bombolla és compatible amb gaudir d’un espai col·lectiu compartit. Les forces que aconsegueixin entrar-hi, fins i tot, podran servir per a crear els anticossos que ens protegeixin contra forces superiors i més invasives. Aquests dies d’arrest han sigut com l’estada forçada en un convent de reclusió. Malgrat que ens bombardegin per totes bandes, i que la por creixi en proporció a les amenaces que percebem, el marge per abstreure’s de la propaganda també es va fent gran.
No sabem si serà suficient, tot això. Hi ha llops solitaris que es fanatitzen a casa. La bombolla es pot tornar contra nosaltres si no sabem capejar la manipulació informativa. La prova de foc és que la bombolla ens faci més forts, més capaços de comunicar i de defensar les nostres idees: que la bombolla sigui un lloc per a créixer i no per a amagar-s’hi. D’altra forma, enlloc d’una bombolla aviat hi tindrem una tenda de campanya al ras assetjada per totes bandes.