Discussion about this post

User's avatar
Jordi Artigas's avatar

Molt interessant, i del tot necessari en un pais on la llengua és un tabú ben bé des de la Transició (i els tabús s’ enquisten i supuren). El meu pare, català de classe treballadora i de nissaga, va creixer als anys 40 jugant als carrers del barri de sant Joan de VNG, aleshores a tocar dels horts. Ha vist l’ al.luvió de families andaluses i murcianes canviant el paisatge lingüístic i cultural, al mateix ritme que els horts dels afores retrocedien. És de la,priemra generació de catalans que ha vist la metamorfosi del seu pais, probablement una de les més bésties del segle XX (de la que si només n’ ha parlat Francesc Candel és perquè és el gran tabú, precisament). Encara que sigui un català de nissaga considero que la perspectiva de mon pare és valuosa perquè ha tingut la gosadia de no reprimir al subconscient la magnitut del desastre. A casa jo he crescut amb frases com ara “quan anem a Vilafranca sabreu què és Catalunya” o bé “si poses vi a l’ aigua, arriba un punt que el que et veus és vi”. No considero que fos cap actitut racista. Si hagués estat així, no hauria contractat tota una familia de Jaen per despatxar a la seva botiga, ni encara menys hauria segut a taiuoa a dinar amb ells ni hagués fet padrines de sons fills a vàries de les noies, etc. Si els hagués parlat només en castellà, ara aquelles andaluses de la botiga no parlarien català, ni algunes votarien independencia, ni formarien part del teixit civic cultural de Vilanova. Peròmon pare sempre va saber que la immigració era la darrera arma del franquisme per acabar amb la gent com ell, un català de nissaga que, com tants catalns no ha sabut mai que era ser burgès, com pretenen els lerrouxistes de sempre (de C’s a una faccio important dels Comuns) i que, en canvi, als anys 80 era capaç de dir la veritat als seus amics del PEC catalanista de la ciutat: “ Pere, a Vilanova ja no es parla català.” I que els amics del PSC, que eren els mestres dels seus fills a l’ escola de la CEPEC, el miressin com un aborigen exagerat. Fins que, molts anys més tard, quan els ha dit el mateix, han hagut d’ acceptar la realitat, per abassagadora: “potser tems raó, Gil”. És fotut veure la ferida i no poder guarir-la, perque formes part d’ un experiment geopolitic que no es a les teves mans revertir. Més fotut és sentir la ferida en carn propia i no parlar-ne veu alta perquè ara et diuen feixista. Inclús a qui ha fet la mili al Sahara espanyol i s’ ha encarat personalment amb capellans castrenses i caps xusqueros.

Expand full comment
1 more comment...

No posts