ESCENA 1. EXTERIOR. PARC DE LA ZONA ALTA DE BARCELONA. MATÍ
El cel és gris amb franges blanques. Fa fred. Un amo mira amb els ulls vidriosos com el seu gos s’ajup a defecar. Una minyona travessa els jardins atrafegada, carregant dues bosses de la compra.
A l'extrem nord, un home canós està assegut en un banc. Mira el mòbil. Porta un abric gruixut. De tant en tant, aixeca el cap i observa els voltants.
Un altre home s'acosta pel camí. És més jove, uns vint-i-pocs. Cabells desendreçats, barba incipient i les mans a les butxaques d’una jaqueta texana desgastada. Du el coll aixecat per protegir-se del fred.
El jove es planta davant del banc i espera a què l’altre se’l miri.
AMBICIÓS
Hem de parlar a l’aire lliure? Fot fred.
El canós li fa un gest amb el cap, indicant el banc sense dir res. El jove es deixa caure al seu costat amb certa reticència. Parlaran sense mirar-se, fixant els ulls endavant, cap als jardins.
TORRACOLLONS
Si vols ser polític t’has d’acostumar a xerrar
amb desconeguts en llocs desagradables.
IDEALISTA
He estat en llocs més desagradables
i tu no ets cap desconegut.
(pausa, el mira de reüll)
Et fa por que et vegin amb mi?
El Torracollons, sense girar el cap, deixa anar un so sec, una mena de riallada sarcàstica.
TORRACOLLONS
Va, anem per feina. Per què volies parlar amb mi?
AMBICIÓS
He llegit els teus articles i…
El canós l’interromp
TORRACOLLONS
Això ja m’ho vas dir per mail.
Deixem-nos de compliments.
(pausa, canviant de to)
Has vist Pulp Fiction?
AMBICIÓS
No.
TORRACOLLONS
(mig resignat)
'Viam si espaviles.
(es queda en silenci, valorant si val la pena continuar la conversa)
Els dos protagonistes, el Travolta i el Samuel L. Jackson,
han pelat un negre sense voler i deixen el cotxe fet una coca.
(mou les mans com si dibuixés l'escena)
Total, van a casa d’un amic que resulta que és el Tarantino.
Estan fins el coll de merda així que truquen el senyor Llop.
És un paio ben vestit, que porta un cotxe de puta mare,
arriba en cinc minuts. Els posa les piles:
"Vosaltres netegeu el cotxe, emboliqueu el cadàver,
desenganxeu-vos la sang del cap"
L’ambiciós escolta però el seu interès comença a minvar. El Torracollons se n’adona i accelera.
TORRACOLLONS
Quan ja ho tenen pràcticament enllestit,
el Travolta i el Samuel L. Jackson fan pinta de relaxar-se
i llavors el senyor Llop els diu:
“Senyors, no ens xupem les polles encara”.
(el mira directament)
Entens el què vull dir?
AMBICIÓS
(confós)
No gaire.
TORRACOLLONS
És un exemple.
(fa petar la llengua)
Un exemple de merda, potser.
(directe)
Què vols, de mi, exactament?
El jove es remou al banc. Mira cap endavant, però no pot evitar fregar-se les mans per combatre el fred.
AMBICIÓS
Vull que m'ajudis...
(pausa, aixeca la vista un moment cap al cel)
Vull manar.
(es queden els dos en silenci un parell de segons)
Vull que m'ajudis a aconseguir el poder per...
TORRACOLLONS
(interrompent-lo, fa un gest amb la mà)
Txxt. Para un moment. Amb la primera frase ja en tenia prou.
Vols manar. Suficient
(s'aixeca del banc i el convida a fer el mateix)
'Nem a fer una cervesa.
AMBICIÓS
Són les nou del matí.
TORRACOLLONS
Tens raó, millor un whisky
ESCENA 2. INTERIOR. BAR. MATÍ.
L’ambiciós i el torracollons seuen un davant de l’altre dins d’un bar, tocant al finestral que dona al mateix parc on eren fa uns minuts. El més vell ha demanat un tè chai i un whisky escocès, i una cervesa pel jove, que fa giravoltar el vas amb els dits.
TORRACOLLONS
Beu, noi. Tothom diu que per aconseguir les coses
s’ha de tenir gana, però la set és el més important.
Has de tenir set. Aquest és el meu primer consell.
El jove fa un glop a contracor.
TORRACOLLONS
La gana està bé, no em malinterpretis.
Però no l’has de satisfer mai del tot.
Si no, et tornes gros i lent, com el Laporta.
Has vist que plora per qualsevol cosa?
En canvi, la set afua l'intel·lecte
i la pots anar apagant tot el dia.
De tant en tant has de beure aigua, això sí.
El jove comença a pensar que perd el temps. Tot i així, fa un altre glop de la cervesa i decideix esperar a veure cap on el porta el monòleg.
TORRACOLLONS
Vols donar la cara o manar a l’ombra?
Això és el primer que hem de saber.
AMBICIÓS
Es poden fer les dues coses?
TORRACOLLONS
No et conec prou per saber si em vacil·les
o si ets així de xulo
(espera la reacció del noi, que es limita a fer un glop de la cervesa)
Si fossis lleig o tartamut, et diria que et quedis a l'ombra.
Però hauries d'haver fet carrera a les joventuts d'un partit, vas tard.
L’ambiciós arruga els llavis, com si hagués llepat una llimona. Mentre pensa una resposta, el torracollons fa un gest dirigit a la barra demanant una altra ronda.
TORRACOLLONS
(Girant el cap de nou cap al seu interlocutor)
Ja sé que els partits estan morts, no em miris així.
Seràs una cara visible, així sabrem de què estàs fet.
En aquesta frase hi ha implícita una col·laboració. El canós alça el seu got de whisky i el jove brinda amb ell.
TORRACOLLONS
El primer repte és aconseguir que la política catalana
torni a tenir algun interès.
AMBICIÓS
Això és impossible.
TORRACOLLONS
‘Viam si ens entenem: ets independentista, oi?
AMBICIÓS
Clar.
TORRACOLLONS
Doncs no serveix per res. Ser independentista és
com tenir una casa d’estiueig a Mollerussa.
Has estat mai a Mollerussa?
AMBICIÓS
No.
TORRACOLLONS
Exacte. La independència de Catalunya t’ha de guiar,
és la base, però no en parlis si no vols semblar
l’idiota que es vanta de tenir un xalet a Mollerussa.
AMBICIÓS
(dubitatiu)
La política catalana ha de recuperar l’interès
però no es pot parlar d’independència.
TORRACOLLONS
No és que no se’n pugui parlar, és que
és una evidència que ha fotut tothom de mala llet.
(mira el mòbil, que fa estona que no para de vibrar)
Tens dos dies per enviar-me una editorial parlada,
com les merdes aquestes que el Basté anomena davantals,
si no saps què són t’espaviles. Em fas un comentari mordaç
de política de dos minuts on no parlis ni de la llengua,
ni d'habitatge, ni d’immigració, ni d’extrema dreta
ni de cap dels temes amb què ens matxaquen cada dia.
Et pots cagar en algun polític actual, però que no sigui
un mitja cerilla com el Batet, que estigui viu.
AMBICIÓS
Com la Orriols?
TORRACOLLONS
No et faré els deures, nano. Si el comentari m’agrada
ens veiem la setmana que ve al mateix lloc i a la mateixa hora.
Si no, ha sigut un plaer.
Li allarga la mà i el jove li estreny sense aixecar-se. Mentre s’acaba la cervesa el veu desaparèixer carrer enllà a través del vidre. De seguida apareix el cambrer que li trenca el fil del pensament.
CAMBRER
El teu amic m’ha dit que pagues tu.
AMBICIÓS
Fill de puta.
Esbossa un mig somriure i movent el canell indica que pagarà amb targeta.
(Continuarà...)
Oh! Sí?