Tinc el convenciment, i aquest any ha servit per reforçar-lo, que estem immersos en un conflicte global, amb milers de ramificacions locals. Costa molt identificar els enemics, poden ser tant els bots russos que contaminen les xarxes socials com un veí que s’impregna de les teories més rocambolesques i va secretant el seu llenguatge i la seva paranoia allà on es troba.
La confusió que ens paralitza és un producte de la guerra. Al contrari del que diu el filòsof Zizek al seu llibre sobre la violència, la preferència per no fer res dista molt de ser revolucionària. Com hem vist amb la pandèmia, com encara veiem, aturar el temps només accentua la confusió. La meva forma d’actuar és escriure i quan dic que soc un milicià no és perquè guardi cap mena de fetitxisme envers tancs i fusells, ni perquè sigui tant imbècil de menystenir el dolor i el patiment que causa la guerra real. Una metàfora és una metàfora —fins que té conseqüències.
Diuen que la capoeira, l’art marcial d’origen brasiler, la van inventar els esclaus. Per evitar que els amos sospitessin del seu entrenament, van barrejar-la amb la dansa. Ballar i lluitar, una sola cosa. No crec que hi hagi cap imatge més plàstica. Jo, per desgràcia, no sé ballar. Vaig començar a fer boxa massa tard. Però hi ha molts nivells de lluita i l’únic que cal és posar-hi voluntat. Les absurdes miniguerres civils que veiem a les xarxes entre republicans i juntaires són la manifestació que, ben orientada, hi ha una base de combatents disposats a lliurar la batalla.
Aquest any que s’acaba he començat moltes coses. He començat, per exemple, a fer llistes. Una de les coses que m’he proposat, en la llista de propòsits per a l’any que ve, és filtrar encara més els canals d’on m’arriben la informació i les històries exteriors. Si la confusió és un efecte de la immersió, del bany de tuits i d’imatges i de podcasts i de notícies, etcètera, això significa que és prioritari retallar aquest bombardeig d’interaccions. En canvi, tot allò que trec del meu perruquer o dels meus colegues és material de primeríssima qualitat. Ja ho sabia, però com que en sóc més conscient ho deixo anotat aviam si així em serveix d’esperó per calibrar la balança.
Com que aquesta serà la última publicació d’aquest any, us desitjo una bona entrada al 2021 i aprofito per agraïr-vos que m’acompanyeu a La Milícia, en els propers mesos espero que aquest espai pugui créixer i alimentar-se també de les vostres idees.
[Recorda de subscriure’t si vols rebre totes les entrades a la teva bústia]